Leoteca - Parte de Smartick

Siguiendo la pista de una misteriosa lata de cangrejo, Tintín acaba prisionero en un barco de una banda de traficantes de opio. Allí encuentra al malvado Allan y por primera vez al capitán Haddock, entonces un patético esclavo de su adicción al alcohol, vicio que le acarrea innumerables problemas a él y a Tintín que intenta ayudarle. La rehabilitación del capitán vendrá tras su forzada desintoxicación en su travesía del desierto.
El 10 de mayo las tropas alemanas entran en Bélgica, interrumpiendo la publicación de Tintín en el país del oro negro. El desastre se cierne sobre todo el país. Hergé, con su hija y su cuñada, marchó a París el 15 de Mayo y de ahí marcharon a casa de unos amigos en la región de Aubergne, a la espera de los acontecimientos.El 30 de junio volvieron a Bruselas y allí se encontró Hergé que Le Vingtième Siecle había muerto, y con el había desaparecido también Le Petit Vingtième.

El robo de un fetiche arumbaya del museo etnográfico lleva a Tintín a la república sudamericana de San Teodoro. Allí se ve inmerso en la guerra de este país con su vecino Nuevo Rico, y se convierte en ayudante del general Alcázar, controvertido personaje que volveremos a encontrar más adelante en otras aventuras.
Tintín se adentra en la selva hasta encontrar a los Arumbayas y descubrir el misterio del fetiche robado.

Esta aventura de Tintín empezó a publicarse en Le Petit Vingtième a finales de 1935 y salió en volumen en 1937. Fue puesta en color en 1943. Aquí una vez más, Hergé incluye alusiones de la actualidad mundial. El conflicto entre San Teodoro y Nuevo Rico por el petróleo está basada en la sangrienta guerra del Gran Chaco, que enfrentó al Paraguay y a Bolivia durante los años treinta y duró tres años causando más de 100.000 muertos. Hergé es casi absolutamente fiel a la realidad. Convierte "el Gran Chaco" por "el Gran Chapo" y transforma los nombres de dos compañías petrolíferas, pero todo el resto es de una exactitud escrupulosa.
En este álbum Hergé nos describe el primero de sus países imaginarios, de los que hará posteriormente una de sus especialidades.

El tráfico de esclavos y armas son el eje del argumento de esta aventura, y como casi siempre, Tintín y el capitán se ven involucrados por una serie de casualidades. Este álbum es una especie de continuación de Tintín en el país del Oro Negro y en él resurgen un gran número de personajes aparecidos en episodios anteriores. El emir Ben Kalishn Ezab, en dificultades en su país, envía a su hijito, el terrible Abdalah a Moulinsart. Tintín y el capitán huyen de sus gamberradas dejándolo con el sufrido Néstor y se dirigen a Khemed para tratar de ayudar al emir.

Tot seguint la pista d’una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d’un vaixell d’una banda de malfactors traficants d’opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l’alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert


El 10 de maig de l’any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l’or negre. El desastre bèlic s’estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d’allí van cap a l’Auvergne, a casa d’uns amics, a l’expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel•les, i un cop allí, Hergé s’assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut.

El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir –periòdic llavors controlat per l’invasor– amb la tasca de crear un suplement infantil a l’estil de Le Petit Vingtième. El 17 d’octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d’or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure’s obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l’atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L’obra es va publicar com un volum, l’any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.

En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. Allí s’enfronta a una banda terrible de traficants d’opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s’acaba mantenen el lector en suspens.
Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l’aconsellava que s’informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L’amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real.
Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar