Leoteca - Parte de Smartick

Cuando sus padres fueron asesinados en la galería de arte de su propiedad, Gabri decidió encarrilar su carrera profesional como detective privado y dedicarse a investigar casos de robos y misterios relacionados con el mundo del Arte, con la esperanza de encontrar algún día al ladrón que causó la muerte de sus progenitores. En sus investigaciones le ayuda Lucas, su hermano pequeño, un cerebrito ante el ordenador. Sin embargo, Gabri no estaba preparado para afrontar la más siniestra investigación de su vida: encontrar la cabeza de Goya, el cráneo del genial pintor separado del resto de su osamenta, según afirma su misterioso cliente.

Aquest curs el Víctor estrena escola nova amb el seu amic mutant, el Pernil, i els increïbles germans Bel, la Tempesta i el Jojo. Per fi s'ha alliberat de la terrible professora que odia els nens, la Terminator, però ha caigut sota les grapes del sanguinari Sweeney Todd, el repetidor que terroritza els nous. I per si fóra poc l'Aureli, el seu germà gran, freaky, pelut, anglòfil i propietari d'un magnífic portàtil, li fa la vida impossible. La colla del Víctor i el Sweeny Todd amb els seus acòlits aniran de colònies a Tarragona fent-se passar per íbers i romans. Endevineu qui seran els ximples que faran d'ibers? Una divertida aventura del Víctor i els seus amics... romans?

A l'Illa Kola la sequera havia provocat que els diners deixessin de tenir valor. Tot es mesurava per l'aigua i amb ella es venia i es comprava. Allà, el jove orfe Omar rep, de mans d'un estrany missatger amb forma d'ós, una carta gairebé indesxifrable en la qual s'esmenta el famós Tresor de Kola. I així, aquell dia, un ós, un missatger i un nen comencen una aventura que els conduirà a través de les quatre regions de l'Illa Kola, sense sospitar que una amenaçadora ombra els segueix.

Érase una vez un cangrejo que acababa de nacer. Se llamaba Matías y tenía las patas tan finas que no se sostenía en pie. Cuando al fin se puso en pie y empezó a caminar, descubrió que lo hacía al revés que el erizo o la tortuga y entonces el pobre cangrejo Matías se puso a llorar.

Al meu barri hi ha molta gent especial. Hi ha la senyora Maria, la cartera; el senyor Garcia, el director de l'escola i la senyora Sans, la dona que planta flors. Tots contribueixen perquè el meu barri sigui el millor indret. Però, i jo? Què puc fer pel meu barri? Després de pensar-hi molt, vaig dissenyar un pla i?, saps què? Pot semblar un gest insignificant però? com diu la meva mare: «És la gent la que, a poc a poc, converteix el barri en un lloc especial perquè? De mica en mica s'omple la pica!».